l'Ateneu, Celrà
25/04/2014
CORPOLOGIA 15
16 accions de 4 minuts.
Em presenten, em presento amb la presència, presento el títol:
PRESENT%: títol I pensat anteriorment (del passat)
salal'ara: títol II pensat just abans de l'acció (en un salt a l'ara)
Presento i ofereixo com a present
els objectes que m'acompanyen:
un paper blanc rodó fet a mà que porta a sobre una bossa plena de sal i 2 vells despertadors negres -d'aquells que fan tic-tac i riiing percutint les dues campanes-
Volia preguntar -quina hora és?, però com, sigui quina sigui, ja no és, no vaig posar els rellotges a l'hora que és/era, si no a l'hora primera i última de la nostra mesura del temps: 0.00
Inici
Sincronia = sense cronos? No crònic? Alhora? Tot
A-sincronia de 2 rellotges:
Una dimensió del temps absoluta, mesurable. Tremolo mentre dono corda al rellotge
L'altra dimensió, relativa, el temps percebut, l'ara propi. Em calmo
Sóc a sobre del paper en blanc. Al meu eix i a l'axis tempus 0:00
Salalcor, salalgust, nusalasal, nusalcap.
Mossego la sal, la sento present en tota la boca en tot moment
Traço i salo un cercle/cicle en el sentit del rellotge. al ritme propi que l'acció em permet. Estic a les seves mans, sóc llapis d'una voluntat invisible d'avenç imparable, fins a tancar el cercle, una acció rodona
Torno a l'eix vertical, absurd i em desdibuixo canviant de dimensió
Ara sala'm! Em salo i gaudeixo tot el temps immensurable del plaer
Eix de balança, amb un rellotge a cada mà -el que mesura el temps i el que no-, em concentro en la presència (present tense!), un ara buit i ple d'acció al que li queda poc temps, 30? 10? segons. Ara cent/sent per cent
...ara riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing sincrònic
Ara em sorprèn que els aplaudiments cobreixin el so de les alarmes: un fi fos amb un altre
Ara d'eixo d'estar, esborro l'eix de la mesura del temps i el seu contrari: marxo
M'emporto el paper rodó, la illa blanca de centre i cercle.
Resta un espai negre sense sal: absència.