Sant Hilari Sacalm

2013-06-22

(n)ombrares es basa en la relació amb la pròpia ombra en relació amb el nombre d'ombres i el nombre d'ares que percebem conscientment i podem nombrar

(fent segments subjectius de la unitat fluïda del tot).

 

Anotacions marginals:

 

La meva ombra m'acompanya des del meu enllumenament.

És variable - particular, privada (també de llibertat) y pública, única y múltiple, impertèrrita i adaptable, singular o plural,

i sempre sincrònica.

És tots els meus jos i nos. Tenim una bona relació.

És la meva ombra de la guarda.

 

Relació d'ares tònics per preposicions àtones

 

a l'ombra (parlo i beso)

amb l'ombra ( em defineixo i m'abraço)

de l'ombra (neixo i sóc inseparable. Sé que no la puc matar sense morir en

l'intent - o tu i jo o ni tu ni jo)

en l'ombra (que m'acull, m'esmunyo)

per l'ombra (interpreto forma i acció segons la llum de la mirada)

per a l'ombra (un got de vi, que traça i revela la seva essència incorpòria)

 

subtext, flash-acció imaginària:

En algun moment vaig pensar en proposar de reunir-nos tots els corpologistes abraçats i mirar uns instants l'ombra comú, fer-li una foto amb flash com a evidència absoluta de la seva presència efímera i la incapacitat de retenir-la. Però ja havia descartat la opció de matar l'ombra... segueixo jaient amb ella.