Ermita de Sant Feliuet de Savassona

2014-10-12

 

(en el marc de Poesia als parcs 2014)

 

Acció poètica que allibera un accionari d'un diccionari

Acció d'aviacció de reacció a la dicció

Plegats, pleguem

cadascú un avió, paraula de paper. Cadascú en la direcció del vol que vol

Dicció al vent

acció al present

text al context.

https://www.facebook.com/poesiaalsparcs

Informe de Carles H. Mor

POESIA ALS PARCS 2014

 

ESPAI NATURAL DE LES GUILLERIES-SAVASSONA
DATA: diumenge 12 d'octubre.

MUNICIPI: Tavèrnoles.

HORA: 12 h.

ACTES: Recital de poesia.

LLOC: Ermita de Sant Feliuet de Savassona.

Temps meteorològic: bo.

Puntualitat de l'acte: el quart d’hora acadèmic.

Puntualitat del públic: el quart d’hora acadèmic.

Presentació de l'acte: Carles Hac Mor i Ester Xargay.

Autoria de l'acte: Daniel Ruiz-Trillo i Mireia Zantop.

 

Cadires: pedrissos, un banc i un parell de cadires.

Assistència: unes trenta persones.

Acceptació del públic: molt bona, i amb una gran participació.
Difusió: la pròpia de Poesia als Parcs.

Observacions: A diferència de l'any passat, enguany al recital no hi va acudir cap gos, i aquesta manca sobtada d'interès caní per la poesia va ser comentada per tothom. En canvi, la presència de formigues va ser notable, fins al punt que una de les corrues d'aquests insectes va traspassar l'entrepà d'un nen que així es va quedar sense esmorzar, mentre una dona ja gran era atacada per una mena de mosquit que va sortir furiosament de la porta de l'ermita, tal vegada impulsat per un rampell líric de Sant Feliuet. I el més curiós de tot és que tant els poemes del poeta com els de la poetessa van fer joc amb aquelles manifestacions insectívoles. En efecte, hi van predominar els poemes molt breus, alguns de minúsculs, i tots d'una gran qualitat subtil, enginyosa i personal, amb un humor tothora delicat que va captivar els espectadors. El recital pròpiament dit va acabar amb una acció poètica, proposada per Mireia Zantop i que va consistir en la confecció i el llançament d'avions de paper des de les grans pedres que fan de mirador sobre el riu Ter. Per acabar, hi va haver dos espontanis: l'ermità i cèlebre folklorista Xavier Roviró va recitar de memòria un poema llarg de Mossèn Cinto Verdaguer que versava sobre la vida sexual de dos rius d'aquella comarca; i una noia, que lluïa una samarreta verda que s'adeia amb tots els colors del verd d'aquell paratge, va expressar en silenci, subliminalment, unes emocions tan íntimes i excelses que només van ser captades pels espectadors més atents.

Categories: poetry